En cas que mori l’arrendatari (inquilí o llogater) d’un habitatge la persona o persones que hi convisquin fins al moment de la defunció, sempre que es tracti del cònjuge, la parella de fet, els fills, pares, germans o parents fins al tercer grau que tinguin una discapacitat reconeguda igual o superior al 65%, podrà demanar a l’arrendador (propietari de l’habitatge) que els subrogui en el contracte.
Però, què vol dir això exactament? Doncs que passarà a ser l’arrendatari en les mateixes condicions que tenia l’arrendatari mort. D’aquesta manera el contracte continuarà vigent des del moment en que va morir l’anterior arrendatari.
Ara bé, cal tenir en compte que aquesta petició a l’arrendador cal fer-la per escrit, annexant el certificat de defunció, i dins el termini de tres mesos després de la mort, atès que si no es fa així el contracte quedarà extingit i els ocupants de l’immoble hauran de marxar.
La subrogació al contracte d’arrendament per mort de l’arrendatari és un dret irrenunciable, excepte per als contractes d’arrendament la durada inicial dels quals hagi estat pactada per un termini superior als tres anys. En aquests casos sí que es pot renunciar a la subrogació per causa de mort, però només per aquell temps que excedeixi dels tres primers anys del contracte. D’aquesta manera queda garantit que els ocupants de l’immoble podran viure-hi com a mínim duran aquest termini.
En qualsevol cas des del
Bufet Molina Bosch recomanem que abans de signar un contracte d’arrendament, tan si ets arrendatari com propietari, consultis amb el teu advocat per saber si hi ha alguna clàusula que s’ajusta a la llei o no.