És molt habitual que durant el matrimoni es comprin béns mobles o immobles només amb diners d'un dels dos cònjuges però que tot i així, consti la titularitat d'aquests a nom dels dos o, inclús, a nom del cònjuge que no ha posat els diners. Un exemple d'això és que un dels cònjuges pagui la totalitat del preu per la compra d'un vehicle i que a la DGT hi consti que el cotxe és dels dos membres del matrimoni.
Quan passa això hem de saber que el Codi civil català impedeix que es pugui reclamar a l'altre cònjuge la totalitat o una part de la titularitat de la cosa, de manera que no podem al·legar que encara que l'haguem pagat íntegrament nosaltres ens pertany.
Diferent seria reclamar al cònjuge les despeses de compra. Ara bé, cal tenir en compte que aquesta reclamació seria molt complicada ja que la llei entén que quan s'han utilitzat diners d'un dels cònjuges per adquirir un bé, si no existeix una prova que demostri el contrari, es considerarà sempre com una donació. Això implica, per exemple, que per al cas del vehicle que només ha pagat un dels dos cònjuges però que consta inscrita la titularitat a nom dels dos, s'entén que la part corresponent al cònjuge que no ha posat els diners l'altre li ha donat.
Tot això passa tant en el matrimoni com en les parelles de fet. Per això recomanem que si es vol comprar una cosa amb diners només d'un i es té previst inscriure'l a nom dels dos o només de l'altre, sempre i quan el qui paga vulgui que l'altre li retorni el que li ha costat, es deixi per escrit de forma ben clara que la part de la cosa inscrita a nom de qui no està pagant no s'està donant.
