CAT ESP

El Bloc: Dret penal

RSS

Okupes sí, Ocupes no

12/04/2013
Okupes sí
 
En el cas que creieu en el fi social de l'habitatge i vulgueu okupar-ne un, ha d'estar buit de fa bastant de temps (més d'un any per exemple), que els seus propietaris no l'utilitzin ni hi hagi cap rètol de “en venda”, “en lloguer” o que no hi hagi penjat cap placa de llicència d'obres.
 
Si és així (i cal estudiar la finca diferents dies a diferents hores per assegurar-se'n), si okupeu la finca heu de saber que passades 48 hores de l'okupació, la policia ja no us pot fer fora sense ordre judicial i els propietaris hauran d'iniciar un procediment civil de desnonament en precari. En canvi, si okupeu una finca que els propietaris utilitzen o que hi ha el rètol de “en venda”, “en lloguer” o “en obres”, podríeu estar cometent un delicte d'usurpació, cosa que és bastant més greu.
 
Si us arriba a la finca okupada la demanda civil de desnonament i voleu oposar-vos-hi, el dia del judici heu de presentar-vos-hi forçosament amb un advocat. Un cop dictada sentència en contra, podeu interposar un recurs d'apel·lació; el perdríeu, però retardaríeu el llançament una mica més.
 
Okupes no
 
En el cas que sigueu propietaris d'un habitatge ocupat i voleu recuperar la finca ocupada, podeu interposar una denúncia davant dels Mossos si la finca no porta més de 48 hores ocupada o si la finca l'esteu utilitzant habitualment o la teniu en venda, en lloguer o està en obres de rehabilitació.
 
Si no es dóna cap d'aquestes situacions, recomanem interposar una demanda civil de desnonament en comptes d'una denúncia penal, ja que us trobaríeu que passaria un any o més i finalment el jutjat arxivaria el procediment en considerar que era un habitatge deshabitat i que, en no utilitzar-lo, els ocupants hi eren per necessitat i, per tant, no havien comès cap delicte.
 
Si presenteu la demanda civil com diem, el jutge assenyalarà directament dia pel judici, dia per notificar la sentència als ocupants i dia pel llançament. Si la sentència és condemnatòria i els ocupants no la recorren, els funcionaris del jutjat acompanyats de la policia aniran a la finca i faran fora els ocupants.
Facebook Twitter Linkedin Google +

El perill d'invertir en determinats negocis: l'estafa piramidal

05/04/2013
L'estafa piramidal és un tipus d'estafa que es fonamenta en el següent: cada participant en el negoci fa una aportació dinerària. Per tal d'aconseguir beneficis s'han de captar nous participants els quals, al seu torn, hauran de fer noves aportacions dineràries que serviran directament com a beneficis dels anteriors participants. I així successivament. D'aquesta manera el nom de piràmide sorgeix del fet que el número de participants nous haurà de ser major que els ja existents.
 
El risc de les estafes piramidals és que funcionen mentre existeixin nous participants, mentre que, quan deixa d'haver-n'hi, no hi haurà beneficis per a ningú, i menys per als últims participants, els quals hauran fet aportacions per finançar els beneficis dels primers, però ells ja no n'hauran obtingut.
 
Cal estar alerta ja que alguns tipus d'estafes piramidals vénen disfressades d'empreses aparentment solvents, les quals ofereixen als seus possibles clients altes rendibilitats en les seves inversions. Algunes inclús venen productes prometent als seus clients que, si capten nous clients per al seu producte, obtindran beneficis. En realitat, però, el que prioritza realment l'empresa és la captació de nous clients abans que l'optimització del seu producte, perquè el que necessita per tirar endavant són les aportacions d'aquests nous clients en comptes de la venda del producte en sí.
 
A Espanya aquest tipus d'activitats es castiguen com un delicte d'estafa amb penes que van des dels 6 mesos als 6 anys de presó, segons el número d'afectats i les quantitats defraudades.
 
Dos dels casos més famosos que han funcionat amb aquest tipus d'estafa a l'estat espanyol han estat els casos “Fórum Filatélico” (2006) i “Gescartera” (2001).
Facebook Twitter Linkedin Google +

Diferències entre denunciat, imputat, acusat i condemnat

01/03/2013
Aquests dies s'està utilitzant força la paraula “imputat”, però encara hi ha molta gent que desconeix el significat real d'aquesta paraula.
 
L'imputat és aquella persona a qui se li atribueix (se li “imputa”) la seva possible participació en la comissió d'un delicte. Aquesta imputació només la pot fer un jutge. Per tant, no és imputat aquella persona a qui els mossos d'esquadra citen a declarar a la comissaria perquè algú ha presentat una denúncia contra ella. En aquest cas parlem de denunciat.
 
El fet que el jutge consideri a una persona com a imputada, significa que ha d'estar assessorada per un advocat que l'ha de defensar en totes les actuacions que el jutjat dugui a terme. Si el jutge crida a declarar a aquesta persona per tal de preguntar-li pel delicte que se li atribueix, haurà de declarar sempre acompanyada del seu advocat, per tal que aquest vetlli pels seus drets constitucionals (no declarar si no vol, no confessar-se culpable, etc.).
 
Aquesta condició d'imputat dura des que el jutge considera que existeixen indicis racionals per creure que aquesta persona pot ser autor del fets, fins que o bé s'arxiva la causa perquè no es considera que ha participat en la comissió del delicte perseguit, o bé perquè els fets no són constitutius de delicte, o bé fins que el ministeri fiscal formula acusació contra ella. A partir d'aquest moment i fins que no se celebri el judici, la condició d'imputat canviarà per la d'acusat.
 
Per tant, penseu que una persona, en l'àmbit judicial penal, pot ser classificada com a denunciat, imputat i acusat. També existeixen les condicions de condemnat i penat, però aquestes figures es donaran un cop existeixi una sentència condemnatòria.
Facebook Twitter Linkedin Google +
Pàgines:
1 ... 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21

També pots llegir

Els Blocs

CONTACTA AMB NOSALTRES SENSE COMPROMÍS 93 674 17 54 o info @ molinabosch.cat
Av. Rius i Taulet 5-9, 2n 2a - 08172 Sant Cugat del Vallès

Bufet Molina Bosch
Marcas de aceptación