Quan es dicta una sentència en un procediment de divorci o de guarda i custòdia (en cas de parella de fet), el jutge estableix unes mesures respecte de la relació dels progenitors amb els fills. Fonamentalment, aquestes mesures són la distribució dels règims de convivència dels fills amb cada un dels progenitors i l’establiment d’una pensió d’aliments que ha d’abonar un progenitor a l’altre, si s’escau.
Heu de saber que l’incompliment d’aquestes mesures pot tenir conseqüències penals en algun supòsits. Així, si el progenitor a qui li toca conviure amb els fills, no va a recollir-los a casa de l’altre progenitor, se’l pot condemnar com a autor d’una falta d’incompliment d’obligacions familiars de fins a dos mesos de multa o fins a trenta dies de treballs en benefici de la comunitat. La mateixa sanció tindria el progenitor que no permet que l’altre s’endugui els fills quan li correspon.
Si l’incompliment, però, prové del fet de no pagar la pensió d’aliments durant dos mesos seguits o durant quatre mesos no consecutius, pot ser condemnat a una pena de tres mesos a un any de presó o una multa de sis a vint-i-quatre mesos.
Des del Bufet Molina Bosch us recordem que en cap cas es pot deixar de pagar la pensió perquè l’altre progenitor no us entrega els fills quan toca; i a l’inrevés, no es pot deixar d’entregar els fills perquè no l’altre no paga la pensió.
En supòsits de ruptura de parella amb fills comuns, els progenitors poden pactar que un d’ells pagui una pensió d’aliments per atendre les necessitats dels fills mentre conviuen amb l’altre progenitor. No és obligatori formalitzar-ho per escrit, però si després l’obligat a pagar deixa de fer-ho, no li podreu exigir que us pagui les mensualitats que no ha satisfet, perquè en realitat no és exigible fins que no hi hagi una sentència judicial que fixi l’obligació de pagar la pensió d’aliments. És més, encara que hagueu signat un conveni regulador per escrit però no l’hagueu presentat al jutjat perquè l’homologuin, tampoc podreu exigir les pensions que no hagi pagat, precisament perquè falta aquesta sentència.
Per tant, des del Bufet Molina Bosch us recomanem que formalitzeu un conveni regulador per escrit i l’homologueu judicialment per la via del mutu acord, que es tramita molt ràpidament, i així us estalviareu sorpreses d’última hora. I si no us poseu d’acord en l’import de la pensió d’aliments i la sol·liciteu per la via judicial contenciosa, demaneu que la sentència obligui a pagar des que vàreu presentar la demanda. Si no ho feu així, l’obligat a pagar només ho estarà des de la data de la sentència i haureu perdut uns mesos preciosos.
Actualment les parelles de fet no ho tenen gens fàcil per accedir a la prestació de viduïtat. Una sentència d’aquest mateix any del Tribunal Constitucional ha canviat els paràmetres per accedir-hi, de manera que no la podran rebre aquells membres de parelles de fet que no s’haguessin inscrit en un registre d’unions estables de parella del municipi o que no haguessin formalitzat aquesta unió mitjançant escriptura pública. Tenint en compte que la immensa majoria de les parelles de fet a Catalunya no han fet ni una cosa ni l’altra, quan un dels membres mori, el problema és greu.
Així doncs, si per constituir-se en parella de fet s’ha d’anar a un registre específic o a la notaria, i per casar-se, sigui un casament civil o religiós, també cal signar un registre, des del Bufet Molina Bosch entenem que el més pràctic és casar-se i així accedir automàticament a tots els avantatges que ofereix el sistema a aquest tipus d’unions, no només pel que fa a la prestació de viduïtat sinó també en altres supòsits, com quan toca acceptar una herència.
Ara bé, si per convicions resulta que no voleu formar un matrimoni però tampoc esteu disposats a perdre l’opció a gaudir d’aquesta prestació, cal que aneu ràpidament a formalitzar la unió a una notaria o al registre específic del vostre municipi, si és que n’hi ha, ja que cal que estigueu inscrits almenys durant dos anys.
