El Bloc: El consell de la setmana

Com ja deus saber, si estàs treballant per compte aliena i et cases o bé tens un fill, es mor un familiar teu directe o en d’altres situacions que prevegi el teu conveni col·lectiu de treball, tens dret a sol·licitar un permís retribuït, la durada del qual varia en funció de la causa que el motiva i el que digui el conveni.

Ara bé, el que potser ja no tens tan clar és què passa si el fet que motiva la petició del permís es produeix en dia no laborable. Per exemple, si el teu fill neix el dissabte al matí. Es presumeix que consumeixes els dies de descans en dissabte i diumenge i, per tant, t’has de reincorporar el dilluns a la feina?

Doncs bé, segons la jurisprudència més recent, això no s’ha de fer així. Si el motiu pel qual tens dret a demanar un permís es produeix en un dels teus dies de descans, no començaràs a gastar els dies de permís fins el primer dia laborable. Ara bé, els dies no laborables que quedin enmig del permís, aquests es compten igualment com a dies de permís. Per tant, si et cases el dissabte i tens dret a 15 dies de permís retribuït, partint del fet que tampoc treballes en diumenge, començaries a comptar els dies de permís el primer dilluns però el cap de setmana següent i tots els festius pel mig que hi pogués haver es comptarien com a dies de permís.

En canvi, això no passa si et cases mentre estàs gaudint de les teves vacances o mentre estàs de baixa. En aquests casos t’hauràs de reincorporar a la feina quan se t’acabi el període de vacances o quan et donin l’alta mèdica.

Permetre que els teus fills faltin a classe de forma reiterada durant l’etapa obligatòria (des de primer de primària fins l’últim curs de l’educació secundària obligatòria), pot sortir molt car, literalment. Això és el que els ha passat a uns pares del País Valencià, que els han condemnat a una multa de 1.440,00 € per haver comès un delicte d’abandonament de família, al no haver portat els seus fills a l’escola de forma seguida i reiterada durant diversos mesos i per no haver escolaritzat a un altre dels fills fins als vuit anys.

En aquest cas l’òrgan judicial ha considerat que el fomentar o el no posar límit a l’absentisme escolar suposa un incompliment clar dels deures assistencials dels pares, fet que pot truncar les possibilitats que als fills els ofereix l'aprofitament de la vida en l'àmbit educatiu.

A més a més, en casos com aquests també és possible que de forma paral·lela als jutjats, els organismes que vetllen pels interessos dels menors, com ara la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA), intervinguin i prenguin mesures que poden consistir des de fer un seguiment de la situació a inclús retirar la potestat parental i nomenar un tutor que es faci càrrec dels menors.

Des del Bufet Molina Bosch volem remarcar que els casos d’abandonament de família per no portar els fills a l’escola es produeixen sobretot quan hi ha un deixament de les obligacions per part dels progenitors, però que en casos en què aquests proporcionen una educació alternativa no té perquè ser considerat com a deixament de les obligacions i, per tant, no té perquè haver-hi delicte.

Des de l’1 de gener de 2018 a Catalunya tenim la nostra pròpia legislació en matèria de compra d’habitatges i, per tant, ja no es regeix pel Codi civil espanyol. Una de les novetats que introdueix el Codi civil català és que preveu per defecte el que en molts contractes d’arres ja s’estava recollint, a saber, que el comprador pot recuperar les arres que hagi entregat al propietari de l’immoble en qüestió, si resulta que el comprador interessat no obté un préstec hipotecari de cap entitat bancària.

Ara bé, perquè aquesta clàusula no comporti conflictes que acabin en el jutjat, des del Bufet Molina Bosch et recomanem que, tant si ets comprador com si ets el venedor, especifiquis en el contracte d’arres quan es considerarà pertinent que es retorni l’import de les arres. Cal demanar-ho a moltes entitats bancàries? A totes? N’hi ha prou amb dir-ho o cal que l’entitat t’ho certifiqui? Nosaltres aconsellem que concretis per exemple dos o tres entitats bancàries, que s’acrediti la negativa amb un document del banc que ho indiqui i, per exemple, que especifiquis sobre quin percentatge del preu de compra es demanarà el finançament.

D’aquesta manera, ambdues parts tindreu seguretat jurídica respecte de com i quan es pot considerar que el comprador ha fet tot el necessari per aconseguir el finançament i el venedor podrà prendre una decisió més encertada sobre si ha de retornar les arres o se les pot apropiar legítimament.