El Bloc: El consell de la setmana

La resposta és que sí; ningú està obligat a romandre en copropietat amb altres persones de forma indefinida. Posem per cas uns germans que hereden a parts iguals l’habitatge dels seus pares.

Així doncs, per acabar amb la situació de copropietat cal  que et posis d’acord amb la resta de titulars de l’immoble per tal de vendre’l, o que aquests altres titulars et comprin la teva part pel preu que pacteu.

Ara bé, en el cas que no us poseu d’acord i vegis que el tema s’eternitza, des del Bufet Molina Bosch recomanem que iniciïs una procés judicial per tal de posar fi a la situació de copropietat. Aquest procediment es coneix com a procediment de divisió de la cosa comuna perquè, en cas que sigui físicament factible, pots demanar al jutjat que divideixi l’immoble per tal que cada un dels propietaris es quedi una part.

No obstant en la majoria de casos aquesta solució no és possible, ja que és molt probable que es tracti d’un pis o una casa que no es pugui dividir en dues entitats diferents. En aquests casos pots demanar al jutjat que et compri la teva part de l’immoble aquell titular que hi tingui més interès, que es vengui a un tercer a través d’un professional intermediari o que es vengui mitjançant una subhasta judicial.

Hi ha matrimonis que es divorcien o parelles que se separen, que durant tots els anys que han estat junts han conformat un patrimoni a partir de l’esforç en comú, i que volen assegurar-se que es transmetrà als fills comuns. Pensa per exemple, que et divorcies, us repartiu els béns que teníeu en comú, que un dels dos es torna a emparellar i deixa com a hereu/va a la seva nova parella, en detriment dels vostres fills. Aquesta podria ser una situació no desitjada, atès l’esforç que vau fer mentre vàreu estar junts.

Per això, en el mateix moment en que negocien el conveni regulador de divorci, algunes parelles prenen la decisió de formalitzar un pacte successori pel qual es comprometen a distribuir els seus béns actuals entre els fills comuns en la futura herència. Es tracta d’un testament pactat entre els dos progenitors i, per tant, no es pot revocar, com passa amb els testaments ordinaris, a menys que les dues parts que ho heu firmat estigueu d’acord en extingir-lo o modificar-lo.

Des del Bufet Molina Bosch considerem que el pacte successori és una eina molt útil en situacions d’aquesta mena. Tingues present, però, que cal signar-lo abans de divorciar-te i que no cal distribuir tots els béns de què disposes, sinó que pots limitar-ho només a uns quants, i la resta distribuir-ho per testament com vulguis. Igualment, si després del divorci incrementes el teu patrimoni, el pacte no impedeix que puguis fer un testament per decidir com distribueixes aquests nous béns.

En cas que mori l’arrendatari (inquilí o llogater) d’un habitatge la persona o persones que hi convisquin fins al moment de la defunció, sempre que es tracti del cònjuge, la parella de fet, els fills, pares, germans o parents fins al tercer grau que tinguin una discapacitat reconeguda igual o superior al 65%, podrà demanar a l’arrendador (propietari de l’habitatge) que els subrogui en el contracte.

Però, què vol dir això exactament? Doncs que passarà a ser l’arrendatari en les mateixes condicions que tenia l’arrendatari mort. D’aquesta manera el contracte continuarà vigent des del moment en que va morir l’anterior arrendatari.

Ara bé, cal tenir en compte que aquesta petició a l’arrendador cal fer-la per escrit, annexant el certificat de defunció, i dins el termini de tres mesos després de la mort, atès que si no es fa així el contracte quedarà extingit i els ocupants de l’immoble hauran de marxar.

La subrogació al contracte d’arrendament per mort de l’arrendatari és un dret irrenunciable, excepte per als contractes d’arrendament la durada inicial dels quals hagi estat pactada per un termini superior als tres anys. En aquests casos sí que es pot renunciar a la subrogació per causa de mort, però només per aquell temps que excedeixi dels tres primers anys del contracte. D’aquesta manera queda garantit que els ocupants de l’immoble podran viure-hi com a mínim duran aquest termini.

En qualsevol cas des del Bufet Molina Bosch recomanem que abans de signar un contracte d’arrendament, tan si ets arrendatari com propietari, consultis amb el teu advocat per saber si hi ha alguna clàusula que s’ajusta a la llei o no.