El Bloc: El consell de la setmana

L’única manera d’evitar que al teu edifici algun propietari utilitzi el seu pis com a habitatge d’ús turístic és que la pròpia Junta de propietaris ho prohibeixi expressament.

 

I com es fa això? Doncs cal que es reuneixi formalment la Junta i aquesta aprovi per una majoria de quatre cinquenes parts la modificació dels estatuts de la comunitat, fent constar expressament que a l’edifici queda prohibit l’ús dels habitatges com a habitatges d’ús turístic. No és suficient amb un simple acord de Junta, sinó que és estrictament necessari que aquesta prohibició consti als estatuts de la comunitat.

 

Un cop aprovada la modificació dels estatuts és necessari que s’inscriguin al registre de la propietat corresponent. Amb això queda assegurat que qualsevol propietari o persona que vulgui comprar un habitatge de l’edifici pugui conèixer aquesta prohibició.

 

Cal tenir en compte, però, que aquesta modificació dels estatuts no pot afectar a aquells pisos que ja s’estan utilitzant en aquell moment com a habitatges d’ús turístic. En aquests casos l’única manera d’evitar que es pugui continuar amb aquesta activitat, és que l’habitatge d’ús turístic provoqui molèsties greus que afectin la convivència de la resta de la comunitat. Si això és així es pot instar al propietari que cessi immediatament l’activitat.

 

Des del Bufet Molina Bosch recomanem a les comunitats de propietaris que no vulguin que cap dels habitatges que la conformen s’utilitzin amb finalitats turístiques, que modifiquin els estatus de la comunitat per incloure una prohibició d’ús turístic dels habitatges.

Acceptar l’herència d’un difunt implica adquirir els seus béns immobles, diners, objectes, etc., però també les càrregues o deutes que estiguin vigents (deutes personals, hipoteques, etc.).

Ara bé, potser tens dubtes sobre si surt a compte acceptar l’herència, perquè no tens clar si el que es deu és més que el valor dels béns que integren l’herència. Això passa, per exemple, quan a l’herència hi ha un immoble hipotecat o embargat i voldries vendre’l per eixugar el deute pendent i quedar-te el sobrant, però no estàs segur que puguis vendre l’immoble per un import suficient per treure’n profit.

En casos com aquest és molt aconsellable que acceptis l’herència a benefici d’inventari. Aquesta és una fórmula prevista expressament perquè prenguis possessió i puguis dur a terme operacions amb els béns de l’herència, però amb la seguretat que, si el valor final d’aquests béns és inferior a la totalitat dels deutes i càrregues pendents, no et pugui venir ningú a embargar allò que tu ja tenies abans d’acceptar l’herència. Així doncs, funciona com una mena d’escut legal dels teus propis béns contra els creditors de l’herència que has acceptat.

Si et trobes en una situació d’aquest tipus, des del Bufet Molina Bosch et recomanem que t’assessoris ràpidament ja que aquest formalisme s’ha d’activar en un termini màxim de sis mesos des de la mort del causant. Si no, no funciona.

Un Habeas Corpus és un procediment legal pel qual qualsevol persona detinguda pot denunciar que les condicions de la seva detenció són il·legals.

Si demanes un Habeas Corpus, els agents de policia que et mantenen detingut o els funcionaris públics que corresponguin estan obligats a posar-ho immediatament en coneixement del jutge de guàrdia. Si no ho fan poden incórrer inclús en responsabilitats penals.

El jutge, per la seva banda, haurà d’escoltar-te i en cas que s’hagi produït una vulneració dels teus drets haurà de posar-hi remei resolent sobre si la teva detenció és o no legal. Si considera que la detenció és legal així ho farà constar i la teva detenció seguirà el seu curs normal.

L’Habeas Corpus el pots demanar tu mateix, el teu cònjuge o parella, fills, pares,  germans, però també el ministeri fiscal, el defensor del poble o inclús el propi advocat designat.

Des del Bufet Molina Bosch et recomanem que sol·licitis l’Habeas Corpus si creus que la teva detenció s’ha produït de forma il·legal (no t’han informat del motiu de la detenció, el motiu de la detenció no és un delicte, etc.), si durant la detenció no han respectat els teus drets com a detingut (t’han torturat o vexat) o si el termini de la detenció ja ha superat el límit màxim de les setanta-dues hores.