El Bloc: El consell de la setmana

Si t’estàs plantejant com vols gestionar el final de la teva vida, per tal d’evitar trobar-te en una situació de patiment físic o allargament innecessari de la teva vida, en què tu no puguis comunicar-te per expressar els teus desitjos, i ho vols fer sense posar a ningú en una situació de risc legal, cal que formalitzis un testament vital.

El testament vital és un document en el que tu expresses les teves preferències respecte de certs tractaments mèdics i situacions en les que no vols trobar-te, entre d’altres qüestions. La millor manera que la teva voluntat quedi perfectament recollida i no sigui sotmesa a interpretacions no desitjades, per part de metges o parents, és que objectivis al màxim possible com vols que se’t tracti i quines actuacions vols que se t’apliquin i quines no.

Per exemple, una frase del tipus “no vull que se m’allargui la vida més del compte...” es pot prestar a moltes interpretacions. En canvi, una frase com “no vull que se’m nudreixi ni hidrati si porto en coma més de sis mesos ininterromputs”, no dóna lloc a dubtes.

Per tant, des del Bufet Molina Bosch et recomanem que, si tens la intenció de redactar un testament vital, ho facis amb l’ajuda d’un metge que t’ajudi a objectivar al màxim tot allò que ha de facilitar el teu trànsit cap a la mort. Nosaltres et podem assessorar i t’ajudarem en la resta de continguts i tràmits.

Recentment s’han donat casos de propietaris que han llogat el seu pis i després descobreixen que aquell mateix pis s’està destinant a pis turístic mitjançant l’ús de plataformes a Internet, per tal d’obtenir uns ingressos molt superiors al que cobra de lloguer el propietari del pis.

En un d’aquests casos la propietària va llogar el seu propi pis com si fos una turista i, un cop va estar dins el pis, va canviar el pany i s’hi va quedar, o sigui que va recuperar el pis per la via de fet, sense intervenció dels tribunals. En aquest cas, en principi, no estaríem davant d’un delicte de violació de domicili ni d’usurpació de bé immoble ja que el pis no era l’habitatge de ningú, ni tant sols de l’inicial llogater ja que no hi vivia i, a més, no hi va entrar per la força.

De totes maneres, el propietari hauria de presentar una demanda de resolució del contracte d’arrendament per la via civil per incompliment de l’arrendatari, ja que no destina l’immoble a l’habitatge sinó a un ús comercial no consentit; al seu torn, l’arrendatari podria demandar per la via civil el propietari també per incompliment ja que no li permet gaudir pacíficament de l’immoble.

En qualsevol cas, aquest és un supòsit que es pot prestar a moltes interpretacions i entenem que ambdós procediments s’haurien d’acumular en un de sol i decidir el resultat en una sola sentència.

Des del Bufet Molina Bosch estarem atents a la resolució d’aquest cas per comentar-lo en un proper post.

Si estàs vivint en un habitatge de lloguer i decideixes marxar –per la raó que sigui- i emportar-te els mobles que hi ha dins i aquests són del propietari de l’immoble, has de saber que t’arrisques no només a que l’arrendador et reclami el valor d’aquests, sinó també a que et pugui denunciar per un delicte d’apropiació indeguda.

De la mateixa manera, si arrenques les piques, els marcs de les portes o finestres o t’emportes elements fixos de l’habitatge com bé poden ser les persianes, també t’arrisques a que el propietari et denunciï per un delicte de danys.

En el primer del casos les penes poden ser de presó i poden anar dels sis mesos als tres anys; en el segon cas les penes poden ser de sis a vint-i-quatre mesos de multa.
 
Així doncs, des del Bufet Molina Bosch et recomanem que, per més enfadat que estiguis amb el propietària de l’habitatge, per més malament que t’ho hagi fet passar o, inclús, encara que et degui diners per algun concepte no facis cap de les conductes descrites, doncs l’arrendament et podria sortir molt més car del que et penses.