CAT ESP

El Bloc: Judicis de pel·lícula

RSS

El sergent negre (Sergeant Rutledge, 1960)

14/04/2014

Els “fans” de John Ford consideren aquesta pel·lícula com  un film menor dins la seva filmografia, però donar aquesta qualificació a un film del millor director de westerns de la història és, a criteri nostre, un aspecte que  té una importància relativa.

Argumentalment és un film  molt senzill. A través de flashbacks constants, narra el consell de guerra a  que està sotmès el caporal Rutlege, soldat exemplar de raça negra del 9è regiment de cavalleria dels Estats Units, acusat d’un doble assassinat i de la violació d'una dona blanca.

El film és hereu de dos dels grans gèneres del cinema americà: el western i el drama judicial.

El que ens ha cridat més l’atenció és el to de la pel·lícula ja que, tot i tractar un  fet tan dramàtic, el director ens mostra un tribunal a voltes superficial i en d’altres molt humà. Com en tots els westerns, no hi pot faltar el whisky i una timba de cartes en el moment més insospitat. I com en tants westerns de John Ford, no hi pot faltar l’humor i la ironia sobre una terra i una època que devien ser de condicions duríssimes. Però això no ens pot fer oblidar que amb aquest film Ford fou un dels primers a atrevir-se a tractar un assumpte tan delicat al seu país com el dels prejudicis racials envers els negres.

Feta amb una gran economia de mitjans, els pocs escenaris exteriors són d’una bellesa excepcional. I contribueix a aquesta experiència la música popular americana que subratlla la història, constant també imprescindible en les pel·lícules de John Ford.

El Bufet Molina Bosch et recomanem que visionis aquesta pel·lícula, que de ben segur et transportarà a aquelles sessions de dissabte tarda, estirat al sofà de casa després d’un bon dinar. 

El sergent negre (Sergeant Rutledge, 1960) Facebook Twitter Linkedin Google +

Sleepers de Barry Levinson. 1996

27/02/2014
Sleepers és una pel•lícula basada en el llibre de Lorenzo Carcaterra, que descriu l’època més fosca de la seva vida. Barry Levinson la va dirigir l’any 1996 i la van protagonitzar uns monstres de l’escena com són en Kevin Bacon, en Robert de Niro, en Brad Pitt i en Dustin Hoffman, entre d’altres.

El film explica com una colla de quatre menors d’un barri marginal de  Nova York es veuen involucrats en un homicidi involuntari al metro de la ciutat, a causa d’una trapelleria. El jutge condemna els quatre nois a complir un any de reclusió en un centre de menors. El Reformatori Wilkinson, que manté les aparences des de l’exterior, es converteix en el pitjor malson pels joves. Alguns dels guardes els torturen i agredeixen sexualment al soterrani del reformatori. Aquells fets els faran canviar per sempre més, i decideixen enterrar aquell període en el silenci i continuar amb les seves vides, cada un d’ells amb conseqüències ben diferents.

Deu anys després, dos d’ells es retroben amb el cap dels guardes del reformatori i el maten a sang freda, però els arresten i es veuen abocats a un judici que se’ls presenta molt desfavorable.
 Un dels altres integrants de l’antiga colla, que treballa com a ajudant del Fiscal, reclama el cas, i amb l’ajuda del quart, lluiten per aconseguir un veredicte que absolgui els seus antics companys, utilitzant les seves influències al barri.

La pel•lícula és una clara evidència de com els barris marginals poden conduir a la delinqüència també a qui no la busca directament, i de com de nefastes poden ser les conseqüències d’un reformatori sense cap control.

Per això des del Bufet Molina Bosch sabem que us impregnareu del sentiment d’injustícia que transmet aquesta pel•lícula, alhora que d’una certa nostàlgia i esperem que us faci reflexionar durant una estona. Per als juristes, us recomanem que us fixeu especialment en el transcurs del judici perquè delimita molt bé quina es la seva estructura i diverses fases en el món anglosaxó.

Sleepers de Barry Levinson. 1996 Facebook Twitter Linkedin Google +

El botxí (El “verdugo”), de Luis García Berlanga. 1963

15/01/2014
Aquest cop el Bufet Molina Bosch recomana per primer cop una pel·lícula espanyola, que, a més, no inclou cap judici. Tenint en compte aquestes circumstàncies, i el fet que és del 1963 i, per tant, està rodada en blanc i negre, els poc entregats al cinema poden suposar que no  ha de ser una pel·lícula interessant de veure. Tot al contrari! Aquest film de Luis García Berlanga és molt recomanable.
Es tracta de la típica pel·lícula espanyola que retrata la societat espanyola amb una mirada àcida alhora que còmica.
En aquesta ocasió, el director ens situa en una Espanya tardo-franquista. Un empleat de pompes fúnebres sense prou valor per fer realitat les seves expectatives de futur, es deixa atrapar a la xarxa de la filla del botxí de l'Audiència Nacional, un personatge que respon poc a la idea habitual que ens faríem d'un botxí.
La necessitat econòmica i les poques oportunitats que genera el país provoquen que el protagonista es deixi convèncer per substituir el botxí quan aquest es jubila, bo i sabent que no serà capaç d'exercir la seva tasca quan arribi el moment.
Aquesta pel·lícula és un gran document de la societat espanyola del moment, retratat per Berlanga utilitzant l'humor negre de forma realment deliciosa.
No us perdeu el final de la pel·lícula; seria un pecat que us adormíssiu! L'última escena em va deixar frapat. Quin  contrasentit. El botxí sembla que estigui travessant el corredor de la mort per últim cop a la seva vida. Si et poses en la pell del botxí, pot ser que tu també et maregis.
Quina crítica més punyent contra la pena de mort! De debò, no us la deixeu perdre...


El botxí (El “verdugo”), de Luis García Berlanga. 1963 Facebook Twitter Linkedin Google +
Pàgines:
1 2 3 4 5

També pots llegir

Els Blocs

CONTACTA AMB NOSALTRES SENSE COMPROMÍS 93 674 17 54 o info @ molinabosch.cat
Av. Rius i Taulet 5-9, 2n 2a - 08172 Sant Cugat del Vallès

Bufet Molina Bosch
Marcas de aceptación