CAT ESP

El Bloc: Judicis de pel·lícula

RSS

Anatomia d'un assassinat

31/10/2013
Otto Preminger va dirigir aquesta pel·lícula el l959 a partir d'un guió extret d'una novel·la de Robert Traver i interpretada en els papers principals per James Stewart, Lee Remick, Ben Gazzara i George C. Scott.
La pel·lícula narra el judici d'un assassinat, comès per un jove tinent de l'exèrcit americà (Ben Gazzara) que ha mort el presumpte violador de la seva dona (Lee Remick). S'encarregarà de la seva defensa un tranquil i decadent advocat amb no massa feina i no gaires diners i que, tot i això, passael seu temps pescant i tocant el piano en companyia d'un vell amic, en una indefinida i suposadament idíl·lica petita ciutat americana.
Es va rodar en blanc i negre, però la música de jazz de Duke Ellington que subratlla l'acció, era moderna aleshores i encara ho és ara. Res és balder en aquest film; inclús els títols de crèdit que apareixen al final són avantguardistes i donen pistes, o no, sobre com es resoldrà el cas.
Aquesta gran pel·lícula va obtenir set nominacions als Oscars, però els va perdre injustament, a parer meu, davant d'un altre gran film: BEN-HUR.
La filmografia nord-americana té molts i grans títols en el gènere de “judicis”, però sempre he tingut debilitat per aquesta pel·lícula; permet que un actoràs com James Stewart es llueixi entre les grans interpretacions del seu ajudant, del fiscal, del jutge, de l'acusat i de la dona d'aquest.
És a través de les declaracions i intervencions en el judici de tots ells que tenim coneixement de la història. Són els diferents punts de vista dels personatges el que proporciona l'extraordinària ambigüitat a la pel·lícula, la qual cosa fa que al final l'espectador no sàpiga si l'acusat és culpable o innocent. Preminger es limita a exposar el judici amb llargs i elaborats plans on ningú sembla dir la veritat.
Deutora també, al meu parer, del gènere del “trhiller”, música, blanc i negre, ambient claustrofòbic i personatges amb “passat”, ANATOMIA DE UN ASESINATO és per aquestes raons i moltes més, una de les pel·lícules preferides del Bufet Molina Bosch. Si sou advocats, no deixeu de veure-la; assistireu a un gran judici i a uns grans interrogatoris de part, de testimonis i de pèrits.

Anatomia d'un assassinat Facebook Twitter Linkedin Google +

En el nom del Pare

16/10/2013
La pel·lícula d'aquest mes fou dirigida per Jim Sheridan l'any 1993 i protagonitzada per Daniel Day-Lewis i Emma Thompson. El fet que estigui basada en fets reals contribueix a incrementar la sensació d'injustícia i que el final posi la pell de gallina.
Es tracta d’una d’aquelles pel·lícules que fa trontollar la petita franja que hi ha entre el bé i el mal, i que constantment genera dubtes sobre qui actua de forma correcta i qui no . Explica l’evolució del jove Gerry Conlon (Daniel Day Lewis), des dels carrers de Belfast fins un posterior judici per possible col·laboració amb el grup terrorista irlandes IRA, passant per un llarg període d’empresonament.
El protagonista s'havia traslladat a Londres amb la intenció d’evitar que l'IRA prengués represàlies contra ell. Un cop a Londres, s'instal·la en una casa ocupa i comença a cometre petits robatoris. Un seguit de circumstàncies desafortunades faran que la policia britànica el detingui a ell i a uns companys com a principals sospitosos d'un atemptat en un pub en el que han mort quatre soldats i un civil. De retruc, també encarceren al seu pare i a la tieta.
Després d'un judici molt influït per l'estat de l'opinió pública, el jutge els declara culpables sense proves i els imposa llargues penes de presó. A partir d’aquí comença una apassionant lluita per aconseguir la llibertat dels seus familiars amb la col·laboració de l’única advocada que creu en la seva causa (Emma Thompson).
Penso que “En el nom del pare” és una d’aquelles pel·lícules que s’han de veure no només per comprendre les diferències entre el dret anglosaxó o “common law” i el nostre dret, sinó que demostra que la justícia no sempre és imparcial i que un malentès o una mala jugada poden enviar a la presó a qualsevol de forma injusta. A més, l’actuació de l’advocada, estelar segons el meu criteri, li dóna un toc que la converteix en un dels films de temàtica jurídica més entretinguts que jo he vist.


En el nom del Pare
Facebook Twitter Linkedin Google +

Mentider compulsiu

31/07/2013
Per fer el comentari de la pel·lícula jurídica d’aquest mes he escollit una comèdia, “mentiroso compulsivo” (“Liar liar”), dirigida per Tom Shadyac i com a protagonista en Jim Carrey, un dels actors comediants més reconeguts dels últims anys i que a mi particularment m'agrada molt com treballa. La pel·lícula es va estrenar l’any 1997 i va ser considerada la comèdia més taquillera d’aquell any.
El relat de la història gira al voltant del protagonista Fletcher Reede, un advocat nord-americà ambiciós i egoista que utilitza la mentida com a mitjà per agradar a la gent i guanyar els seus judicis. El seu fill també n'és víctima fins que el dia del seu aniversari, fart de les seves falses promeses, demana un desig quan bufa les espelmes del pastís: que el seu pare no pugui dir cap mentida durant 24 hores. El desig es compleix i les 24 hores es converteixen en un calvari pel protagonista i, especialment quan ha de comparèixer en judici.
La pel·lícula alterna un gran nombre d’escenes còmiques amb escenes més tendres, sempre seguint el típic guió moralista de les pel·lícules americanes més comercials. Si heu vist gaires pel·lícules americanes de l'estil, segur que sabreu endevinar el desenllaç.
No és la millor pel·lícula de Jim Carrey ni la millor pel·lícula de temàtica jurídica, però us la recomano a tots aquells que vulgueu passar una bona estona davant la televisió, sobretot ara que ve l’estiu i podem estar en família. Els més petits riuran segur amb les gesticulacions histriòniques d'en Jim Carrey per la desesperació que li provoca no poder dir cap mentida. I els que us dediqueu a l'advocacia podreu aprofitar per ensenyar als vostres fills quina és la nostra feina d'una forma divertida, i salvant totes les diferències amb el món anglosaxó.

Mentider compulsiu
Facebook Twitter Linkedin Google +
Pàgines:
1 2 3 4 5

També pots llegir

Els Blocs

CONTACTA AMB NOSALTRES SENSE COMPROMÍS 93 674 17 54 o info @ molinabosch.cat
Av. Rius i Taulet 5-9, 2n 2a - 08172 Sant Cugat del Vallès

Bufet Molina Bosch
Marcas de aceptación