Aquest cop el Bufet Molina Bosch torna a valorar una pel·lícula en el que l’element central és un judici militar en context de guerra, igual que ja vam fer amb “El sergent negre”.
Si parlem d’un film d’Stanley Kubrick, està clar que no serà una pel·lícula qualsevol. Efectivament, es tracta en aquest cas d’una pel·lícula amb una trama ben senzilla i amb poques pretensions estètiques. El que hi compta és el fons, el missatge profund que transmet. S’hi barreja el sense sentit que significa la guerra en l’època moderna, els jocs de poder en els diferents nivells de l’estament militar, des del soldat ras fins a l’oficial de més alt nivell, i la despersonalització d’unes tàctiques militars anclades a l’antic règim, però amb un material bèl·lic amb una capacitat de destrucció massiva.
En aquest context, tres soldats escollits a dit o per sorteig respondran per tot un regiment que no ha estat capaç de conquerir un enclavament, per ordre d’un oficial incompetent que es preocupa més de la seva projecció com a militar que de vetllar per les vides de les persones que té al seu càrrec.
Per a aquells que formeu part del món dels juristes, veureu com es desenvolupa un consell de guerra en què les irregularitats processals afloren descaradament i amb tota normalitat, sense que ningú hi pugui fer res més que protestar formalment, tot i sabent que serà inútil. Tot el pa està repartit de bell antuvi, tothom ho sap, però cal muntar el circ i fer la pantomima perquè el sistema està muntat així, no s’hi pot fer més.
Una pel·lícula magistral que ens permet valorar la sort que tenim del nostre sistema jurisdiccional, amb totes les seves imperfeccions.
