Els “fans” de John Ford consideren aquesta pel·lícula com un film menor dins la seva filmografia, però donar aquesta qualificació a un film del millor director de westerns de la història és, a criteri nostre, un aspecte que té una importància relativa.
Argumentalment és un film molt senzill. A través de flashbacks constants, narra el consell de guerra a que està sotmès el caporal Rutlege, soldat exemplar de raça negra del 9è regiment de cavalleria dels Estats Units, acusat d’un doble assassinat i de la violació d'una dona blanca.
El film és hereu de dos dels grans gèneres del cinema americà: el western i el drama judicial.
El que ens ha cridat més l’atenció és el to de la pel·lícula ja que, tot i tractar un fet tan dramàtic, el director ens mostra un tribunal a voltes superficial i en d’altres molt humà. Com en tots els westerns, no hi pot faltar el whisky i una timba de cartes en el moment més insospitat. I com en tants westerns de John Ford, no hi pot faltar l’humor i la ironia sobre una terra i una època que devien ser de condicions duríssimes. Però això no ens pot fer oblidar que amb aquest film Ford fou un dels primers a atrevir-se a tractar un assumpte tan delicat al seu país com el dels prejudicis racials envers els negres.
Feta amb una gran economia de mitjans, els pocs escenaris exteriors són d’una bellesa excepcional. I contribueix a aquesta experiència la música popular americana que subratlla la història, constant també imprescindible en les pel·lícules de John Ford.
El Bufet Molina Bosch et recomanem que visionis aquesta pel·lícula, que de ben segur et transportarà a aquelles sessions de dissabte tarda, estirat al sofà de casa després d’un bon dinar.
