Per cometre un delicte contra la Hisenda Pública, ja sigui estatal, autonòmica, local, etc., cal que deixis de pagar els tributs (impostos, taxes, contribucions, etc.) que et pertoquen, que deixis d’ingressar quantitats retingudes o que s’haguessin de retenir, en una quantia superior als 120.000,00 €. També el pots cometre si obtens indegudament devolucions o beneficis fiscals (bonificacions, reduccions, deduccions, desgravacions o exempcions).
El delicte contra la Hisenda Pública està castigat amb penes de presó d’un a cinc anys i amb una multa que pot anar des del total de la quantitat defraudada fins a un màxim de sis vegades aquesta quantitat.
Cal tenir clar doncs, que es produeix la defraudació quan, per exemple, voluntàriament causes un dany a l’administració a l’hora de liquidar els impostos, o declares dades inexactes, o les amagues, o simplement no realitzes les declaracions tributàries obligatòries, causant un dany patrimonial a l’administració.
Per tant, si en algun moment reps una devolució d’Hisenda que saps que no et pertoca, des del Bufet Molina Bosch et recomanem que ho comuniquis el més aviat possible, per tal d’evitar que t’acusin d’algun tipus de delicte fiscal.
El Tribunal Constitucional ha declarat nul·la l’amnistia fiscal que va permetre regularitzar la situació tributària de les persones físiques i jurídiques que no havien declarat a la hisenda pública tos els seus ingressos.
En concret, el Tribunal entén que l’amnistia ha afectat l’essència del deure de contribuir al sosteniment de les despeses públiques reconegut a la Constitució espanyola, atès que altera substancialment la manera de repartir la càrrega tributària que hem de suportar tots els contribuents segons els criteris de capacitat econòmica, igualtat i progressivitat.
Des del Bufet Molina Bosch, però, volem remarcar que aquesta decisió no comporta cap efecte per a aquells contribuents que hagin fet en el seu moment la regularització d’acord amb l’amnistia fiscal, atès que el Tribunal Constitucional així ho ha establert.
La llei que regula aquest impost estableix que l’IBI l’ha de pagar qui figuri com a titular de l’immoble el dia 1 de gener de l’any en qüestió. Per tant, és lògic pensar que si vens un immoble igualment et toca pagar íntegrament l’IBI de l’any en curs.
Ara bé, des de fa poc el Tribunal Suprem ha establert que, excepte pacte en contrari, el venedor podrà repercutir l’IBI de l’any en curs al comprador en proporció al temps que cada un d’ells hagi ostentat la titularitat de l’immoble.
Per exemple, si vens el teu pis el dia 1 de setembre de 2016 però l’IBI de l’any sencer ja l’has pagat a principis d’any, encara que no hagis estipulat res al contracte podràs repercutir al comprador l’IBI que correspongui en proporció al període de l’any que va de l’1 de setembre al 31 de desembre.
Des del Bufet Molina Bosch et recomanem que abans de signar una compravenda, tant si ets comprador com venedor, ens consultis tots els aspectes relatius a l’operació per tal de tenir clar a qui li correspon pagar què.
