CAT ESP

El Bloc: Judicis de pel·lícula

RSS

El jutge (“The judge” de David Dobkin, 2014)

02/10/2015
Amb l'arribada de la tardor, des del Bufet Molina Bosch us recomanem una bona pel•lícula per veure mentre sentim la pluja per la finestra.

El film explica la història del típic advocat d'èxit de la gran ciutat, cínic i excèntric, que torna a la petita població en la qual va créixer per assistir al funeral de la seva mare.

Durant l'estada al seu poble natal, el seu pare, un venerable jutge local, amb qui mantenia una tensa relació des de fa anys, és acusat d'un crim. Es disposarà llavors a defensar al seu pare, tot i anys d'allunyament i distància emocional.

Aquesta pel•lícula no és només un film de temàtica judicial, que ho és, i els nord-americans saben tractar aquests temes perfectament, perquè tenen una enorme tradició; és també i fins i tot principalment, un film dramàtic. Un drama que no té res de nou, però que es presenta amb una força i una intensitat sorprenents, gràcies al duel interpretatiu entre Robert Downey Jr. i el veterà Robert Duvall, un exemple d'oratòria per a un film comercial. Així doncs, no espereu un film ple d'intriga, però sí un ple d'emocions, també en el moment del veredicte final.
El jutge (“The judge” de David Dobkin, 2014) Facebook Twitter Linkedin Google +

La caixa de música (“Music box” de Constantin Costa-Gavras, 1989)

01/12/2014

Quina pel·lícula més maca! L’havia vista quan era petit i tenia el record que m’havia agradat, tot i que no recordava perquè. Ara l’he recuperat i, després de veure-la, entenc perfectament perquè em va agradar. Per què és un film que arriba fins al més fons de la teva ànima.

Hi ha un judici, sí, i la trama gira al voltant d’aquest judici, però això només és l’excusa per crear un dilema a l’espectador, per fer-lo entrar en un debat intern dominat per les emocions.

Un paperàs el de la Jessica Lange, l’advocada i protagonista principal de la pel·lícula. I no es tracta de la típica advocada despiadada, infalible; tampoc no es tracta del típic judici amb interrogatoris brillants i girs sobtats. L’important no és l’advocat ni el fiscal, sinó les declaracions dels testimonis que van apareixent.

I per primer cop veig com es desenvolupa un interrogatori fora del jutjat, per impossibilitat del testimoni. Ni tan sols m’hi he trobat a la meva vida professional.

El final em va semblar sublim. No pel què hi passa, sinó per com ho dissenya el director i com ho executen els personatges. L’última escena és tan delicada, que s’acaba fonent amb la mateixa música dels títols de crèdit, mentre l’espectador encara està pensant quina hagués estat la seva reacció si es trobés en una situació similar. Per cert, el tema musical de l’última escena és preciós; convida a mantenir-se una estona més al sofà. No hi ha pressa per aixecar-se.

Des del Bufet Molina Bosch us animem a que la mireu una tarda o un vespre que no tingueu pressa, que tingueu ganes de veure una història maca explicada de forma senzilla. No us decebrà.

La caixa de música (“Music box” de Constantin Costa-Gavras, 1989) Facebook Twitter Linkedin Google +

Camins de glòria (“Paths of glory” d’Stanley Kubrick , 1957)

14/10/2014

Aquest cop el Bufet Molina Bosch torna a valorar una pel·lícula en el que l’element central és un judici militar en context de guerra, igual que ja vam fer amb “El sergent negre”.

Si parlem d’un film d’Stanley Kubrick, està clar que no serà una pel·lícula qualsevol. Efectivament, es tracta en aquest cas d’una pel·lícula amb una trama ben senzilla i amb poques pretensions estètiques. El que hi compta és el fons, el missatge profund que transmet. S’hi barreja el sense sentit que significa la guerra en l’època moderna, els jocs de poder en els diferents nivells de l’estament militar, des del soldat ras fins a l’oficial de més alt nivell, i la despersonalització d’unes tàctiques militars anclades a l’antic règim, però amb un material bèl·lic amb una capacitat de destrucció massiva.

En aquest context, tres soldats escollits a dit o per sorteig respondran per tot un regiment que no ha estat capaç de conquerir un enclavament, per ordre d’un oficial incompetent que es preocupa més de la seva projecció com a militar que de vetllar per les vides de les persones que té al seu càrrec.

Per a aquells que formeu part del món dels juristes, veureu com es desenvolupa un consell de guerra en què les irregularitats processals afloren descaradament i amb tota normalitat, sense que ningú hi pugui fer res més que protestar formalment, tot i sabent que serà inútil. Tot el pa està repartit de bell antuvi, tothom ho sap, però cal muntar el circ i fer la pantomima perquè el sistema està muntat així, no s’hi pot fer més.

Una pel·lícula magistral que ens permet valorar la sort que tenim del nostre sistema jurisdiccional, amb totes les seves imperfeccions.


Camins de glòria (“Paths of glory” d’Stanley Kubrick , 1957) Facebook Twitter Linkedin Google +
Pàgines:
1 2 3 4 5

També pots llegir

Els Blocs

CONTACTA AMB NOSALTRES SENSE COMPROMÍS 93 674 17 54 o info @ molinabosch.cat
Av. Rius i Taulet 5-9, 2n 2a - 08172 Sant Cugat del Vallès

Bufet Molina Bosch
Marcas de aceptación