En casos de divorci o ruptura de parelles de fet amb fills comuns, el millor sempre és pactar un conveni regulador, ja que això facilitarà el compliment de les obligacions i afavorirà les relacions entre els pares respecte del tracte amb els fills. No cal dir que una bona entesa entre els pares evitarà problemes emocionals als fills.
És important pactar una pensió d'aliments, si és el cas, que respongui a les necessitats reals dels fills, però ajustades a la nova situació familiar, que tindrà més despeses atesa la duplicació d'habitatges.
En aquest sentit, és molt útil reflectir en el conveni els càlculs a partir dels quals s'ha establert l'import de la pensió per a cada fill: els imports de les despeses per partides, els ingressos del pare i de la mare, el percentatge de contribució a les despeses de cada progenitor, etc.
I encara és més important pactar els paràmetres en funció dels quals es podrà rebaixar o augmentar la quantitat de la pensió, per exemple, per una pèrdua de feina o modificació de les circumstàncies laborals que origina una disminució o augment dels ingressos econòmics.
Si això no es fa i es dóna un d'aquests supòsits, haurem d'anar al jutjat a demanar la rebaixa o augment de la pensió, però mentrestant haurem de continuar pagant allò pactat, per més dificultós que es faci. Recordem aquí que la situació d'atur no genera per sí sola el dret a exigir la rebaixa de la pensió.
Així doncs, per més que costi mantenir el cap clar en aquestes situacions, preocupem-nos de pactar un bon conveni regulador, ajustat a la realitat actual i previsor amb les situacions futures, i ens estalviarem molts maldecaps.
